FOTOPINTOR ANDREU MURILLO: marzo 2009

He vist l'ombra en el cel
d'un àguila peixetera,
hem sembla que està perduda
que no troba l'albufera,
entre els castells de cristall
de ciment i pedre dura
i una cobdícia que mai
s'ho repensa ni s'atura.

He vist l'ombra en el cel
d'un animal decebut
amb aquest home imprudent,
que té tot el món venut.
I es pensa que es ben feliç,
esperant impacientment
enlairar-se i ferse ric,
negociant amb el ciment.

He vist l'ombra en el cel
d'un pardal trist i cansat,
que cercaba amb insistència
un lloc tranquil i calmat
per fer un niu damunt un arbre,
sense perdre la paciència,
entre tant i tant desastre
i he tingut mal de conciència.

Ja no queden jocs bonics.
La seva platja no és verge.
I quan arriba la nit,
els estels s'han amagat,
les seves forcen flaquejen
i es deixa caure a la mar.